Les retencions de trànsit són un dels principals malsons tant per als
conductors, com per a les autoritats europees. El Llibre Blanc del Transport,
editat per la Comissió Europea el 2001, pronosticava que l’any 2010 les
retencions costarien als europeus uns 100.000 milions d’euros anuals,
l’1% del PIB de la Unió Europea. Uns diners que surten de l'augment de les
despeses de manteniment dels vehicles i del consum de combustible. Un cost
al qual s'ha d'afegir la pèrdua de temps i l'augment de la contaminació acústica
i mediambiental que provoquen. Quines són les causes de les retencions? N’hi ha
tres: la saturació de la via, el mal ús dels carrils a les autovies i autopistes,
i l’efecte badoc.
UN COTXE CADA DOS SEGONS!
La capacitat d’una autovia és, per exemple, d’uns 2.000 vehicles per carril i hora,
o sigui, un cotxe cada dos segons. Quan el nombre de vehicles s’apropa a aquesta
quantitat o la superen, comencen les frenades, les maniobres brusques i els canvis
de carrils que fan baixar la velocitat de marxa dels cotxes i provoquen les primeres
retencions. A més de l’excés de vehicles, hi ha altres factors que poden fer que se
superi la capacitat d’una carretera: la disminució del nombre de carrils per obres,
els accidents o les avaries de vehicles, les condicions climatològiques adverses, el
paviment en estat deficient i l’existència d’elements de circulació regulada, com ara
les rotondes.
UN MAL ÚS DEL TERCER CARRIL
Les tan temudes retencions de trànsit s’agreugen a les autovies i autopistes quan se’n fa un mal ús.
L’ús excessiu del carril esquerre, per exemple, és un mal costum que, a més de poder-se sancionar
amb 200 euros, pot augmentar la inseguretat viària i contribueix notablement a congestionar les vies ràpides.
Si un conductor circula de manera constant pel carril esquerre, s’impedeixen els avançaments i són
més freqüents els canvis de velocitat que acaben provocant, finalment, una retenció.
Un estudi de la Fundació RACC sobre congestió viària assegura que si els conductors circulessin
pel carril dret quan no avancen altres cotxes, la capacitat de trànsit a les autovies i autopistes
augmentaria fins a 385 vehicles per hora i s’estalviarien fins a 11 minuts cada 100 kilòmetres.
En el cas concret de Barcelona, per exemple, si es conduís de manera eficient i es mantingués un
flux constant de vehicles, la capacitat de les vuit vies de sortida de la capital podria augmentar
en més de 3.000 vehicles per hora.
L’EFECTE BADOC
Es produeix després d’un accident de trànsit quan la resta de conductors redueix, de manera
inconscient i perillosa, la marxa amb la intenció de contemplar les víctimes dels accidents.
T’hi has trobat mai? És una situació que sol acabar en un gran embús de trànsit i fa que, durant
uns segons, els conductors desatenguin la carretera, cosa que pot provocar frenades brusques i
tot un seguit d’incidències que poden desembocar en una col·lisió en cadena provocada, en bona part,
per la distracció i pel fet de no guardar la distància de seguretat entre els vehicles.
Circular pel carril dret augmenta la capacitat de trànsit a les autovies i autopistes
fins a 385 vehicles per hora
L’efecte badoc sol acabar en un gran embús de trànsit