Un any més el Rally RACC Catalunya estableix la seva base a Salou, on a més de l'arribada de la prova, podis i altres activitats en el Passeig Marítim, la localitat acull dos trams: el dijous 23 octubre amb recorregut de 2,94 km terra-asfalto i el dissabte 25 octubre un especial en el centre de Salou de 2,24km. I a Port Aventura, el parc d'assistència, l'oficina de carrera i la sala de premsa.

La primera edició del Rally Automobilista Catalunya va ser el 28 i 30 d'abril de 1957. El RACC va donar un nou enfocament a la tradicional Volta a Catalunya, que el Club havia recuperat tres anys abans. Va adoptar la denominació de rally i es va potenciar l'entorn geogràfic, inspirant-se en la prova internacional de més prestigi aleshores, el Rally de Montecarlo. Per això la primera edició va tenir cinc punts de partida: Madrid, València, Sant Sebastià, Andorra i Barcelona. Els guanyadors absoluts van ser Sebastià Salvadó, actual president del RACC, i Guillem Bas (‘Milano’), als comandaments d'un Alfa Romeo 1975. Andorra va ser tan important en les primeres edicions del Rally Catalunya – Volta a Catalunya, que el 1965 el RACC i l'A.C. d'Andorra van acordar organitzar el Rally Barcelona-Andorra i això va representar un parèntesi en l'organització del Rally Catalunya.

El Rally de Catalunya va ser recuperat el 1973. El RACC, que aleshores s'havia convertit en l'abanderat de l'automobilisme català, va decidir absorbir el Rally de les Caves, que era puntuable per al campionat nacional i travessava per dificultats. El Catalunya es va convertir en clau en l'adjudicació del títol nacional i en el seu palmarès trobem pilots com Salvador Cañellas, Marc Eychebers, Antonio Zanini, Jorge de Bagration, Eugenio Ortiz (guanyador de la primera edició puntuable per a l'Europeu) i Salvador Servià. El pas pel campionat d'Europa era obligat per assolir la categoria de Mundial. I el Catalunya va fer aquest pas el 1981. Eugenio Ortiz va ser el guanyador de la primera edició europea.

El 1987 la FIA tenia molt clar que a Catalunya es disputaven les dues proves de l'Europeu més ben organitzades: el Costa Brava, des de feia molts anys la mànega espanyola de màxim coeficient, i el Catalunya. El Costa Brava, de la Penya Motorista 10 per Hora, tenia un entorn geogràfic envejable, el suport de Lloret de Mar i l'imprescindible coeficient 4 que permetia aspirar al Mundial. Però era financerament feble. El Catalunya es disputava en terres de Tarragona – Costa Daurada, no disposava del coeficient 4 (limitat a deu proves, una prova per país) però tenia tota la potència del RACC al darrere. El seny català va prevaler: les dues proves van unir les seves forces per crear el Rally Catalunya – Costa Brava el 1988, que va conservar el caràcter mixt del segon i la seva base a Lloret. Durant tres anys encara seria puntuable només per a l'Europeu.

El 1990 el pilot RACC Carlos Sainz, en la segona temporada com a pilot oficial de Toyota, es va proclamar campió del món de l'especialitat i el prestigi que va guanyar va ser decisiu per donar suport a la candidatura del Rally Catalunya amb vista al Mundial de 1991. En 1991 el Catalunya es va vestir de gala: 4 dies (10 a 14 novembre), 35 trams i 594 km cronometrats. En 1992, Carlos Sainz va arribar a Catalunya jugant-se el títol amb Juha Kankkunen i va guanyar el seu primer Mundial amb 35” d'avantatge sobre el finlandès. El 1995 la FIA va decidir que els rallies es disputarien sobre una superfície única, terra o asfalt, i el Catalunya va triar l'asfalt; la segona de les tres etapes va tornar a Tarragona.

Però l'edició de 1995 va ser polèmica perquè Sainz i Colin McRae, pilots de Subaru, es disputaven el títol i van mantenir un aferrissat duel. David Richards, patró de l'equip, va decidir que Carlos guanyés la prova a casa i que tots dos es juguessin la corona al RAC Rally de Gran Bretanya. McRae no va acatar les ordres i, quan faltaven dues corbes per al final, només les amenaces de Richards van fer que Colin penalitzés en l'últim control per donar la victòria a Sainz. Això tampoc no hauria estat possible si Didier Auriol (Toyota) no hagués tingut problemes en els últims trams. A més, els comissaris tècnics del RACC van descobrir que el Toyota d'Auriol portava una trampa sofisticada a la brida del turbocompressor: Auriol va ser exclòs de la prova i Toyota del Mundial.

S'acostava el canvi més important per al Catalunya. La FIA va decidir que les proves del Mundial de Rallies es disputessin els caps de setmana i també va delimitar les zones d'assistència, lliures fins aleshores i que van passar a ser permeses només en llocs predeterminats. A partir de 2005, a més, la FIA va obligar que el parc de treball fos un lloc únic per a tota la prova, una mena de paddock de F1, com a punt d'atracció per als aficionats. El RACC es va replantejar la prova i va abandonar Lloret. Va tornar a Tarragona i va col·locar el punt neuràlgic a Salou PortAventura. Aquest canvi va coincidir amb l'inici de l'“era Loeb”. Als comandaments de diversos Citroën, Loeb va guanyar vuit edicions consecutives, entre 2005 i 2012, del Rally Catalunya en un domini sense precedents. L'any passat, amb Loeb ja retirat, Sébastien Ogier i VW van dominar obertament la prova.