Bressol per excel·lència del pop, Londres és una ciutat que traspua música pels quatre punts cardinals. El seu gran exponent són els Beatles, que es van encarregar d’escampar per la city centenars de santuaris d’obligat pelegrinatge. La primera aturada, doncs, és al barri de Candem. Allà ens espera Abbey Road, carrer on veurem el mític estudi homònim on han treballat grups com Radiohead, U2 o Michael Jackson. Molt a prop podrem utilitzar el pas de vianants, custodiat ara les 24 hores per una web cam, que els quatre Beatles van creuar en una imatge improvisada que es convertiria en la portada de l’últim àlbum d’estudi dels de Liverpool. L’episodi de localitzacions curioses segueix amb un tram deHeddon Street, portada del ‘Ziggy Stardust’ de David Bowie, i l’avinguda Berwick Street, que va servir d’imatge del celebrat ‘Morning Glory’ dels Oasis.

A més, ens podrem fer un tip de concerts amb pocs diners a la butxaca: a la Carling Brixton Academy, al London Astoria, al Notting Hill Arts Club, a la Rough Trade East o a Barfly. Tens un rampell més mitòman? Planta’t a sales com The Tabernacle, escenari del primer concert de Pink Floyd, o De Hems, pub on van descobrir els Rolling Stones. Al barri del Soho podrem gaudir de la sort de trepitjar The Bag O’Nails, sala on es van escoltar els primers gemecs de la guitarra de Jimi Hendrix.

I no ens oblidem de The Clash. Al barri de Paddington, al carrer Praed Street, veurem el primer local d’assaig dels artífexs de ‘London Calling’. I no tornis a casa sense recordar Queen: al número 1 de Logan Place pots visitar l’última residència de Freddie Mercury. L’estela de pas de la majoria de tòtems de la història del rock es fa explícita al British Music Experience, a l’edifici O2. I finalment, els més clàssics poden recórrer a la gran oferta de musicals als teatres o a l’extens catàleg que brinda el senyorial Royal Albert Hall (1), a Westminster.

Venècia és sinònim d’elegància i classicisme. El vincle més musical amb la ciutat flotant és, sens dubte, Antonio Vivaldi (1). La nostra aventura comença al Museu de la Música, emplaçat a l’església de Sant Maurici, just al barri de Sant Marc. Allà ens espera una mostra dedicada a la vida i obra d’un dels principals compositors del barroc. Aquest temple neoclàssic també allotja un ampli reguitzell d’instruments històrics, principalment de corda, que ens apropa a la tradició dels lutiers, els cirurgians de la música.

El rastre de Vivaldi ens condueix a l’Hospital de la Pietat, on durant anys va exercir de mestre. Podem culminar el tour Vivaldi revivint les seves simfonies en directe, per a la qual cosa cal desplaçar-se fins a l’església de Sant Vidal. Tancada al culte fa anys, el temple acull els directes de la formació Interpreti Veneziani, que fa dècades que fa les delícies dels amants de la música de cambra.

Sabies que l’esglèsia romànica-bizantina i barroca de Sant Marc (2) amaga una curiositat musical? A causa de la seva inusual amplitud, la basílica va acollir per primera vegada el cant simultani de dos cors separats, un enfrontat a l’altre. És l’anomenada tècnica polifònica, iniciada al segle XVI que s’ha consolidat com una tradició típica veneciana. L’imponent teatre de La Fenice (3), que ha ressorgit infinites vegades de les seves cendres, amb un últim incendi fa només deu anys, ha estat testimoni de diferents obres de Verdi. A part d’acollir una gran agenda de concerts de música clàssica, òpera i ballet, és també la seu del Festival Internacional de Música Contemporània. Un altre dels certàmens de renom és el Festival Coral Internacional que se celebra als carrers i places de Jesolo.

La monumental París és un prodigi pictòric i arquitectònic inabastable. Un cop ja hem pujat a Notre Dame i a la Torre Eiffel, hem fotografiat la façana del Pompidou i hem saludat La Gioconda al Louvre, podem apamar tota la música que s’albira als històrics carrers de la Ciutat de la Llum. Això sí, per fer un tour musical apassionant ens hem de desmarcar de les rutes de masses.

El primer compàs és a la Villette, on trobem el Museu de la Música. Més de sis mil referències que ens relaten quatre segles d’història de la música occidental, com ara arpes del segle XVII i instruments de corda de l’escola de Cremona (Stradivarius). Entre estàtues i tresors, topem amb pianos que van pertànyer a Chopin. Precisament les despulles del compositor descansen al cementiri Père Lachaise de París, on cada any rep un homenatge a Le Parc de la Bagatelle. Els qui gaudeixen d’una oïda més fina es poden atansar a les òperes Garnier (1 i 2) o de la Bastilla (3), uns edificis amb una acústica excel·lent.

Ens allunyem del Sena. Montmartre, un barri històric de pintors coronat per la basílica del Sagrat Cor, té un ambient màgic i ens resultarà difícil seguir el recorregut sense aturar-nos a escoltar una banda de carrer. El barri dels artistes ens porta a la veu d’Edith Piaf, una icona del music-hall parisenc de fama mundial i una figura crucial del segle XX que durant anys va ser veïna del barri.

Lluny de la cançó, durant la dècada dels vuitanta París va trobar el seu so particular amb un groove que barrejava house i funk. Un tren imparable amb Daft Punk al capdavant i al qual pujarien altres artistes com els reconeguts Justice. Aquesta empenta l’han capitalitzat formacions franceses d’altres estils, com Air, Dominique A, Phoenix, Woodkid o Sebastien Tellier. Bona part de la història de l’electro francès queda condensada a l’espectacular botiga de discos La Source, al carrer Albert Thomas. D’aquest prolífic moviment musical també es desprenen sales i clubs on prendre una copa i escoltar bona música: Pop in, el Nouveau Casino, L’Espace B, Le Motel o L’International són apostes segures.

Berlín, ciutat que dóna nom a un dels discos més reveladors i depriments de Lou Reed, sempre ha estat un viver inesgotable de músics i compositors. Bandes com U2, Depeche Mode i David Bowie es van deixar captivar fa anys pel seu magnetisme. Les tres patums del pop-rock han deixat itineraris imprescindibles que fan de Berlín una joia per als fans d’aquestes tres bandes. Per exemple, tots ells van acudir als estudis Hansa, al carrer Köttener Strasse, que podem visitar, això sí, amb cita prèvia.

L’idil·li d’U2 (nom de la línia vermella de metro) amb la capital alemanya començava als anys noranta amb la gravació d’Achtung Baby, celebrat àlbum que podem reviure visitant la parada de metro Zoologischer Garten, a la qual van dedicar la cançó Zoo Station. Començant per la porta de Brandenburg i passant per l’avinguda Unter den Linden, l’àngel de la Siegessäule i el parc Tiergarten (3), el videoclip de ‘Stay Faraway So Close’ dels irlandesos és una guia immillorable de la ciutat. El pas de Bowie per Berlín el podem evocar anant a Haupstrasse 155, on va viure durant anys.

Tot plegat va fer quallar un ecosistema musical que, amb el temps, ha donat noms que han fet la volta al món, com ara els metaleros Rammstein, els principals ambaixadors musicals de Berlín en l’actualitat. Si seguim la corda rockera, acabarem al Museu de Los Ramones al Café Manía, la col·lecció privada de Flo Hayler, un dels grans fans de la banda que va aconseguir aplegar més de cinc-centes referències. La cirereta del pastís, però, és a a l’East Side Gallery (4), on podem visitar les restes d’el Mur de Berlín, que tantes obres musicals va inspirar, sobretot el ‘The Wall’ de Pink Floyd.

Els punts neuràlgics del Berlín de Bach, Beethoven i Strauss, passen per la Deutsche Oper Berlin (1) i a la magnífica plaça de Gendarmenmarkt tenim l’òpera Konzerthaus (2). Una dada que cal tenir en compte: a la Berliner Philarmoniker s’ofereixen concerts de cambra gratuïts tots els dimarts. Això sí, cal ser-hi amb una hora d’antelació.