SENYALS QUE NO PORTEN ENLLOC
EL RACC ESTUDIA ELS PROBLEMES DE SENYALITZACIÓ A ESPANYA: EN 7 DE LES 12 ZONES ANALITZADES ELS SENYALS NO AJUDEN CORRECTAMENT ALS CONDUCTORS A ARRIBAR A LA SEVA DESTINACIÓ
Circulem per una carretera o una ciutat desconeguda per a nosaltres: els senyals d'orientació són, juntament amb el GPS, les nostres principals aliades per arribar a la destinació. No obstant això molts dels conductors acaben perdent-se. El 33% de les queixes rebudes cada any pel servei Via Directa del RACC, destaquen casos concrets de mala senyalització. Davant aquesta situació i des de fa 5 anys el RACC analitza la qualitat de la senyalització a Espanya.
Per Miguel Á. Sánchez
Senyals sense continuïtat, poc visibles, confuses, deteriorades, amb informació errònia o antiquada... El RACC ha desenvolupat una metodologia per estudiar la qualitat de la senyalització d'orientació en ciutats com Sevilla, la Corunya, Barcelona, Madrid, Mallorca, Àrea metropolitana de València i Vallès Occidental, així com en zones turístiques com la Costa Brava, Costa Daurada o Pirineus. En 7 de les 12 zones analitzades els senyals no ajuden correctament als conductors a arribar a la seva destinació. I els resultats de les auditories més recents en les Terres de Ponent (Lleida) i a l'àrea metropolitana de Girona confirmen que els senyals d'orientació segueixen sent una assignatura pendent a la nostra xarxa viària.

LA CONTINUÏTAT, L’ASPECTE AMB PITJOR NOTA

Una senyalització inadequada té efectes socials: perjudica al conductor individual, influeix directament en la congestió de tràfic, la seguretat vial, la contaminació o el consum de combustible i, fins i tot, la bona o mala imatge turística. Amb les conseqüències econòmiques que es deriven de tot això. Del total de zones analitzades pel RACC, la continuïtat de la senyalització és l'aspecte amb pitjor nota general (5 sobre 10), per sota del manteniment (6,4), la comprensió (6,9) i la visibilitat (7,2) dels senyals. Entre les zones estudiades més recentment, la inadequada senyalització a centres culturals i equipaments d'oci, amb itineraris incomplets o senyals massa properes a la destinació. En les Terres de Ponent destaquen les poques indicacions a cooperatives d'oli i empreses importants de la regió. A Girona, una absència d'informació sobre ubicació i ocupació dels aparcaments. Fruit d'aquestes deficiències, a Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha iniciat el Pla Integral de Millora de la Senyalització de Catalunya, on el RACC participa com a entitat independent per corregir aquestes deficiències i donar visibilitat a determinats sectors econòmics del territori.

LES REGLES D'OR QUE
S'HAURIEN DE COMPLIR

Una de les principals causes dels problemes en la senyalització d'orientació és l'absència d'una reglamentació comuna que defineixi amb claredat els criteris a aplicar a l'hora de senyalitzar una carretera o via urbana. En el cas de la senyalització urbana, no existeix una normativa oficial i només hi ha manuals de recomanació editats per algunes administracions. En el cas de la senyalització interurbana existeix una normativa estandarditzada per tota Espanya, molt específica en qüestions formals (dimensions, colors o tipus de lletra dels senyals) però poc concreta en aspectes com l'elecció de destinacions a senyalitzar i a partir de quin punt.

A fi d'esmenar la indefinició de la reglamentació oficial i oferir a les administracions responsables solucions específiques, el RACC insisteix en el compliment de quatre regles d'or de la senyalització d'orientació:
La continuïtat de l'itinerari: els senyals han de permetre arribar a la destinació, sense generar dubtes o pèrdues. Han de tenir-se en compte aspectes com la distància des d'on es comença a senyalitzar (hi ha tendència a senyalitzar massa prop de la destinació), el seguiment de l'itinerari, l'adreçament a aparcaments propers i la informació sobre la seva ocupació, o l'ús de la senyalització variable (panells electrònics). La continuïtat és l'aspecte pitjor valorat en la majoria d'auditories, amb l'afegit de la descoordinació entre administracions en recorreguts interurbans.

La Comprensió: els conductors han d'entendre d'una manera instantània i clara el significat de cada senyal. La comprensió ha d’incloure criteris com el nombre màxim d'elements per senyal (es detecta una tendència a l'excés), la distància entre senyals d'orientació, la uniformitat dels senyals, la indicació de desviaments o l'ús de pictogrames (més fàcils d'entendre a primera vista que la informació textual, especialment entre conductors estrangers).

Visibilitat: els senyals han de ser clarament visibles per a un conductor en moviment i amb poc temps de reacció. Els tècnics han d’analitzar tant que el senyal estigui a una alçada adequada i lliure d'obstacles (vegetació, altres senyals, etc.) com la visibilitat del missatge (grandària de lletra adequada).

Manteniment: els senyals han d’estar en bon estat perquè siguin intel·ligibles. És bastant comú trobar senyals que no es poden llegir adequadament, bé perquè les obstaculitzen arbrat o altres senyals o mobiliari urbà, o bé perquè estan descolorides o presenten pintades.

NOVA NORMATIVA DE SENYALITZACIÓ VERTICAL

El passat 7 d'abril, el Ministeri de Foment va actualitzar la normativa referent a senyalització vertical aplicable sobre la Xarxa de Carreteres de l'Estat. La norma presenta nous cartells que incorporen major volum d'informació sobre, per exemple, la ubicació i horaris de les estacions de servei, o els accessos a poblacions properes. També s'amplia i millora la senyalització en els túnels.

QUÈ FER PER MILLORAR LA SENYALITZACIÓ

De les 12 auditories realitzades pel RACC fins avui s'extreuen conclusions generals per millorar aquesta situació. Per la seva importància i incidència en la mobilitat, la senyalització d'orientació hauria de convertir-se en un aspecte clau en l'estratègia global de mobilitat. Perquè compleixi adequadament la seva funció també seria necessari aplicar un protocol d'avaluació i seguiment permanent, per corregir errors i gestionar adequadament l'accés a nous equipaments. Finalment, una major coordinació entre les administracions per oferir un servei útil als ciutadans.

COM S'ANALITZEN ELS TRAJECTES

Davant l'absència d'un protocol oficial, el RACC ha creat una metodologia pròpia per analitzar la senyalització d'orientació. En primer lloc, es determinen els punts d'origen i destinació més representatius de cada zona, i es delimita el llistat d'itineraris que els uneixen. La selecció d'itineraris es basa en la densitat de tràfic habitual i la rellevància de les destinacions (equipaments culturals o administratius, centres turístics, equipaments sanitaris, etc.). A continuació, es realitzen tots els itineraris amb cotxe i es graven els recorreguts en vídeo. A partir de la informació recollida, tècnics especialistes en mobilitat puntuen cadascun dels criteris a avaluar. El resultat és una puntuació final que reflecteix la qualitat de la senyalització, tant a nivell quantitatiu mitjançant una nota final (expressada també en “estrelles RACC”).
La nota final es complementa amb consells específics que es traslladen a les administracions i l'opinió pública.
NO ET PERDIS MÉS DENÚNCIES DE SOCIS RACC SOBRE SENYALITZACIÓ

Al Bloc RACC et vam mostrar casos que ens han enviat els socis RACC sobre senyals confusos, poc visibles o en mal estat. També aparcaments improvisats per falta de senyalització. Aquestes queixes o reclamacions han contribuït a solucionar problemes de senyalització important.
VIA DIRECTA ENVIA'NS LES TEVES RECLAMACIONS O DENÚNCIES!

Via Directa és un servei de defensa dels usuaris que recull reclamacions ciutadanes relacionades amb aspectes a millorar dels nostres carrers i carreteres. Els tècnics de la Fundació RACC analitzen els problemes exposats i els traslladen a les administracions competents per solucionar-los.

Coneixes algun cas de mala senyalització que vulguis denunciar? Vols solucionar algun problema que t'afecta en el dia a dia de la teva mobilitat quotidiana? Envia-ho a Via Directa!