Què et va fer notar que volies ser dissenyadora de moda?
Les ganes de continuar tenint llibertat després de l’adolescència. La moda m’ho permetia aleshores, i m’ho permet ara. Sobretot perquè fem moda independent: poder investigar amb llibertat m’obre portes en l’àmbit creatiu i en el personal.

El primer objectiu va ser tenir marca pròpia?
El meu objectiu dins la moda sempre ha estat crear i prou. Però també hem de vendre i estar dins del sistema. Una cosa m’ha portat a l’altra: sempre dic que sóc creadora però també m’he hagut de fer empresària.

Ara ets una de les dissenyadores més importants de Catalunya.
Crec que encara estem en el camí. Quan fas una activitat creativa t’exigeixes tant a tu mateix que mai et dóna la sensació d’arribar a dalt de tot. Això és molt positiu.

Ets humil.
Jo i el meu equip som humils. Els premis que hem aconseguit són un reconeixement del que fem tot l’equip. La roba només porta el meu nom i prou, però la marca és l’equip.

Com és el teu equip?
Al taller som cinc persones, i després quatre més repartides entre les dues botigues: Manresa i el Born (Barcelona). Som molt polivalents. Jo no només creo, també haig d’estar en contacte amb els proveïdors i participar directament en la gestió. I la patronista, per exemple, també fa el control de producció. A més, hem de fer diverses feinetes entre tots perquè som un equip petit!

Fins i tot t’agrada estar a botiga.
Sí, en moments puntuals: quan hi ha molta gent i molt “jaleo”. Aleshores amago la timidesa i em deixo anar... El feedback que tinc amb les clientes finals és molt important, és un tresor. Gràcies a això podem millorar la col·lecció.

Transhumància, xerpa, raiers… Què significa la natura en les teves col·leccions?
És una part molt important. A les últimes col·leccions m’estic inspirant en personatges que estan en contacte amb la natura, i si a més a més fan un ofici que està en desús, molt millor. Xerpes, bugaderes, apicultors, boletaires... últimament tinc aquesta tendència i a més m’hi sento molt còmoda.

Tens el taller en una antiga fàbrica del s. XIX d’herència familiar... Quina influència té l’espai de treball en els teus dissenys?
Moltíssima. A vegades que potser hi ha algun problema o alguna inseguretat, el primer que em ve al cap és la meva rebesàvia, que va fundar aquest edifici el 1886. Una dona treballadora i amb fills al peu del canó, amb guerres entremig i tirant endavant. Aleshores penso que el meu esforç no és res comparat amb el seu. Ella és la meva referència d’empresa familiar i d’emprenedoria. I això ho noto cada dia entre aquestes parets.

Com és aquest edifici?
Gran i lluminós. Abans hi havia molts telers, la majoria de dimensions molt grans. En guardem un que van salvar d’un incendi durant la Guerra Civil, i amb allò la meva família va començar de zero! L’edifici té tres plantes: a la primera, la feina de gestió i prototipatge, amb disseny i patronatge; a la segona faig el treball d’investigació i experimentació; i a la tercera, endreços. La llum té una importància vital. És molt necessària per treballar i per sentir-te viu.

Procés artesanal, producció a Catalunya i distribució amb botiga pròpia: moda km0?
Des de sempre hem apostat per la producció local. És un convenciment: es tracta de respecte i de poder donar feina a la nostra indústria. Produint aquí també és molt important perquè pots mimar molt més la peça: si ha fallat alguna cosa en un taller de confecció, per exemple, ho pots arreglar.

Temps difícils… també per a la moda?
Són temps difícils, però també de moltes oportunitats. Són temps de replantejar-se moltes coses i fer autocrítica. I són temps de buscar camins alternatius. El que m’agrada molt de l’època que vivim és que ni tot està bé ni tot és possible. El consumidor és molt més exigent: el poc que tenim, realment ens ho volem gastar amb alguna cosa de la qual estiguem 100% convençuts.

Què és emprendre?
Intentar buscar-te la vida. Sobretot amb productes molt interessants i que necessiti el mercat. Emprendre és fer volar coloms, però alhora saber on van a parar i quin missatge porten. I en tot aquest camí hi ha d’haver molta llibertat, perquè un emprenedor és algú que, per sobre de tot, es vol sentir lliure. Jo em sento lliure i emprenedora.

Quina és la situació del tèxtil català ara mateix?
Ha estat molts anys molt complicada, i actualment sembla que hi ha un ressorgiment. Crec que si les empreses catalanes (i sobretot les més importants) apostessin per produir aquí, podrien ajudar molt la indústria de Catalunya. Si es té aquesta consciència, les coses podrien ser molt més fàcils, i que no es tanqués la indústria d’aquí. Tot depèn de nosaltres.

Com conviuen les grans marques amb les independents com la teva en certàmens com el 080?
Compartim espai i part de la producció (models, etc.). Però a nosaltres ens agrada diferenciar-nos-en perquè treballem de forma molt diferent. Sobretot, amb molta consciència i molt de respecte. I a vegades quan ets una empresa internacional aquestes parts es perden. Per tant, estaria molt bé separar dins aquests certàmens les marques independents i les de fast fashion.

Què et va inspirar en la col·lecció Sherpa per a la tardor-hivern 2014-15?
El ioga i la pau interior que em transmet. I també valors com l’esforç, la tenacitat, el treball que fan aquella gent en contacte amb la natura, el fet d’ajudar muntanyencs i sobretot el tema de transportar. El tema del transport m’interessa molt, ja el vaig tocar amb la col·lecció Transhumància: en el camí et vas trobant coses, i això és un paral·lelisme amb el meu camí creatiu.

Quins materials has utilitzat?
Bastants volums, i els volums els he fet servir amb farciment d’espuma recobert amb teixit de llana i teixit de cotó. També he utilitzat bastant teixit de moher amb pèl curt, llana metxa i fil de moher per fer els jerseis de punt amb tricot.

Quines tècniques conjuguen amb aquests materials?
Diverses. La tècnica de la cistelleria, la del macramé i el teixit manual amb la tècnica de la teixidura amb teler manual.

Tot molt artesanal.
M’agraden les tècniques artesanals. Perquè són processos bastant lents i és com un viatge. Crec que és un viatge interior molt valuós el fet d’estar moltes hores durant moltes setmanes fent una sola peça.

Aquest estiu ens vesteixes de raiers... Has pujat mai en un rai?
Sí, em van convidar a pujar en un rai a la Pobla de Segur i vam tenir un petit accident. Allà em vaig adonar de la perillositat d’aquest ofici, de la intensitat i de la força del riu. En l’activitat raiera l’home està en lluita amb la natura.

Quins valors ens dóna?
Els valors de la col·lecció Raiers són molt clars: esforç, persistència, força física i mental. Eren persones que es passaven mesos fora de casa, aguantaven les inclemències del temps i si es feien mal havien de tirar endavant igualment...

Et veus fent una col·lecció inspirada en la tecnologia?
A vegades he pensat d’aplicar la tecnologia en part de la col·lecció i em costa molt. Perquè crec que les nostres col·leccions tenen un aire una mica melancòlic i inspirat en el passat... Encara no hi he entrat, però estic oberta a l’experiència.

Com et mous per la ciutat?
O a peu, o en cotxe. Tinc un 2CV descapotable de fa més de 20 anys. Va ser un regal de la meva família i em va encantar. L’he fet servir sempre, però últimament sóc bastant un espectacle, perquè a Manresa potser només en queden tres. Els cotxes et deixen passar, et fan fotos... És un xou.

El RACC t’ha ajudat alguna vegada?
Sí! Una vegada conduíem una furgoneta amb tota una col·lecció de roba, les sabates, els maniquins... Anàvem a muntar un estand a París. Quan faltaven uns 200 km per arribar va començar a sortir fum del cotxe. Vam trucar al RACC i ens ho van solucionar tot: es van endur el cotxe fins a la fira, allà el vam descarregar i se’l van emportar al mecànic. A canvi ens van deixar un cotxe de substitució, i quan es va acabar la fira el nostre cotxe ja estava arreglat.

Dissenyaries professions?
Cada vegada ens demanen més roba laboral, que sigui diferent, elegant, i hem fet alguna cosa. Aquest hivern hem fet unes armilles pels de comunicació de Vallnord. Ens demanen més cosetes i és un camp per explotar molt interessant. Sobretot si ho fas bé i ho apropes al teu terreny.

Què faries amb l’equipament d’un mecànic?
Aportar-hi comoditat, que fos útil. La part tècnica i del teixit seria molt important. Un tipus de roba que no s’embrutés gaire o que, si s’embrutés, es netegés de seguida. També donaria importància als detalls: que les cremalleres no es fessin malbé, o que les subjeccions fossin fàcils, que donessin per unes quantes talles (que t’ho poguessis posar amb la teva roba a dins). I després dur-ho al meu terreny artístic.

Un #MomentClau de la teva carrera?
Quan vaig tenir el meu primer fill. El fet de ser mare m’ha ajudat a veure que hi ha altres coses a la vida. Que la feina sigui la teva passió té la seva part bona, però si ho portes a un extrem té la seva part dolenta. I jo estava en el camí que em passés. Ara ja no porto la meva passió a l’extrem i puc crear d’una forma molt més tranquil·la