GP MONSTER DE CATALUNYA DE MOTO GP
Circuit de Barcelona-Catalunya, del 13 al 15 de juny 2014
Descomptes
RACC Master i RAKK 4U |
Marc Márquez, Pol Espargaró, Aleix Espargaró i Dani Pedrosa són quatre exemples del que significa la pressió de córrer a casa. Aquesta atmosfera especial que es crea és resultat de molts moments únics viscuts per l’afició que presencia in situ el GP de Catalunya. Entre ells les victòries de Crivillé, Checa o Pedrosa, els cinc podis del 2004, la bandera negra a Biaggi, l’inici de l’era Rossi, el naixement de la categoria de MotoGP…
per Jordi Mateu
fotos Miquel Rovira / Dorna
Per als pilots, saber que corren a casa, davant dels seus seguidors que acudeixen en massa els aporta una pressió extra. És una pressió que recorre tota la setmana i especialment els dies previs al Gran Premi. Amics i familiars que demanen poder veure’ls i saludar-los, patrocinadors que els omplen les hores d’actes de promoció… i la premsa que acumula preguntes on sempre se’n repeteix una de bàsica: com notes la pressió de córrer a casa?
Héctor Martín, responsable de la comunicació de Marc Márquez a Monlau Competición, resumeix així l’activitat d’en Marc: “Just abans d’un GP com el de Catalunya, en Marc necessita tranquil·litat. És un cap de setmana angoixant, molta gent pregunta per ell i cal estructurar-se amb temps i sense excessos. En Marc és un pilot al qual en aquests moments tothom reclama i això significa que és poc accessible, a la majoria els has de dir que no pots concedir-los l’entrevista, no hi ha temps disponible”.
Malgrat tot, en Marc acudeix anualment a la presentació del GP la setmana abans i sempre coincideix amb un o dos actes de patrocinadors personals. “Aquest any se’n faran dos, un d’ells fora de Barcelona, per la qual cosa haurà d’agafar un avió. El cap de setmana que comença dijous no canvia l’estructura de la resta de carreres del Mundial. Els quatre dies han de ser iguals que la resta perquè no li resulti encara més dur.”
I és que el pàdoc de Montmeló és un dels dos o tres més saturats quan el campió és un pilot local. Héctor Martín explica que “al box la gent s’amuntega i espera una foto o un autògraf. Es concedeixen tres o quatre entrevistes curtes dijous i la esta són una roda de premsa diària i un flash interview amb les televisions amb drets. Algun espònsor com Repsol o Estrella Galicia 0,0 poden reclamar la presència dels seus pilots al VIP Village o l’Hospitality, però són aparicions que es repeteixen en algunes carreres”.
Si hi ha dos pilots al Mundial que tenen aquesta pressió encara més latent són en Pol i l’Aleix Espargaró. Casa seva està a Granollers, a poc més de quatre quilòmetres del Circuit. Des del seu entorn comenten que “tota la setmana de la carrera és un no parar, des de reunir-se i signar fotos i samarretes per als Espargarins, el seu club de fans, fins a visitar l’ajuntament i saludar l’alcalde o visitar el plató de la tele local. La família no la poden deixar de banda i també s’ha d’incloure un sopar amb un patrocinador”.
Aquests dies no es poden incloure a l’agenda totes les nombroses sol·licituds d’entrevistes: “totes són urgents i diuen que curtes, després són menys urgents i molt llargues. El mateix passa amb les sessions de fotos, anem acumulant retard durant el dia i gairebé sempre ajornem sessions o entrevistes per al gran premi següent, al final pot que s’arribi a les quatre hores d’entrevistes i assistim a deu actes de promoció i premsa”.
Gemma Rodés, responsable de comunicació d’HRC, recorda sempre el GP de Catalunya com “un Gran Premi que arrencava ja dilluns, no dijous com és habitual en les altres cites europees. A Montmeló és molt difícil tancar l’agenda del pilot, sempre has de tenir aquesta capacitat de reacció perquè saps per experiència que en qualsevol moment pots tenir alguna petició que, per diferents raons, has d’atendre sí o sí. Cada any sorgien coses noves, però habitualment podien ser actes promocionals relacionats amb Repsol, el nostre principal patrocinador, sessions de fotos i firmes d’autògrafs per a altres patrocinadors personals del pilot que solien fer-se al centre de Barcelona, alguna activitat a les instal·lacions d’Honda a Santa Perpètua de Mogoda, etc. Per la seva gran repercussió social a la seva agenda també hi constava alguna acció solidària com atendre visites de nens amb malalties, moments molt especials per la seva gran càrrega emotiva i sensació de proximitat”.
El Gran Premi de Catalunya congrega una gran quantitat de mitjans de comunicació local als quals també cal atendre. La Gemma comenta que “aquests diaris, ràdios o televisions no tenen ocasió de desplaçar-se a altres circuits per realitzar les seves entrevistes i a Montmeló troben el seu moment per aconseguir material del qual no només ‘viuran’ aquesta setmana, sinó amb una mica de sort, durant els propers mesos. Les rodes de premsa s’allarguen també més del que és habitual i hi ha hagut anys en què les dues ràdios que segueixen tot el Mundial muntaven l’estudi a l’Hospitality de Repsol, per la qual cosa era obligat que el pilot atengués els seus micros en algun moment del dia. No mentiria si et digués que durant aquesta setmana es poden gestionar més de 20 entrevistes; algunes les passàvem a l’acte de presentació oficial del Gran Premi que es feia a Barcelona, fet extraordinari respecte d’altres grans premis, i era una manera d’alleugerir l’agenda dins el circuit”.
El pilot és molt conscient que la carrera de casa és especial i cal fer una mica de màniga ampla, però sempre procuràvem deixar una mica més lliure en Dani dissabte i diumenge del GP perquè pogués concentrar-se en la carrera. Segons la responsable de comunicació d’HRC, “seguir fidel a la rutina i mantenir la concentració és molt important i molta gent s’estranya en saber que en Dani, per exemple, malgrat trobar-se a escassos quilòmetres de casa dels seus pares, no hi anava a dormir; seguia dormint a l’hotel o al seu ‘motorhome’ al pàdoc. Aquella setmana podíem tenir tranquil·lament uns cinc actes diaris entre premsa i promocionals. Cada any jo sabia que hauria de reservar cinc minuts d’en Dani perquè la seva fan més longeva, de 104 anys, pogués saludar-lo. Tots parlen de pressió en referir-se al Gran Premi de Catalunya però, si sap gestionar-se, aquí és realment on el pilot s’adona de la passió que es genera a seu al voltant”.
Aquesta pressió addictiva és vàlida per a totes les categories Moto3, Moto2 i MotoGP, les tres amb representants espanyols, en un any en què a més el Mundial presenta novetats com l’aparició de les categories Factory i Open en MotoGP. La primera són les motos oficials i la màxima potència de tecnologia de les fàbriques japoneses, i la segona les motos destinades a equips en l’òrbita de les grans marques però independents en la gestió esportiva, les conegudes popularment com carreres-client. No serà, doncs, la primera vegada que es veurà un espectacle millorat gràcies a la visió de futur de Dorna.
I en la memòria de molts segueixen vius moments de passió a la pista com la topada entre Espargaró i Márquez el 2012 o la lluita de Lorenzo i Rossi el 2009. Èpiques en el seu moment van ser les victòries de Checa o Crivillé i moltes més carreres que sense acabar en podi van ser una mostra del talent dels millors pilots del Mundial que ara són mànagers com Alzamora o Aspar. Moments plens d’emoció que només els que hi van ser poden explicar, amb una sensibilitat que únicament poden sentir els que la van viure i van compartir amb els seus herois a la pista i aficionats a les grades en el Circuit.